AMB EL PERMÍS DE CARLES RIBA:
5/7/2018
SÚNION! T'EVOCARÉ DE LLUNY AMB UN CRIT D'ALEGRIA
T'evoco, Súnion, en temps futurs des del meu passat.
Súnion tu hi seràs i jo t'albiraré fidel a l'essència de l'origen.
TU I EL TEU SOL LLEIAL, REI DE LA MAR I DEL VENT:
Des del mar et veig, llunyà, com regnes des de les alçades
PEL TEU RECORD, QUE EM DREÇA, FELIÇ DE SAL EXALTADA,
La salabror dolça a la pell resplendent de mar
AMB EL TEU MARBRE ABSOLUT, NOBLE I ANTIC JO COM ELL.
De la noblesa que desprèn la nostra essència,
inalterable, fresca malgrat la cremor del sol,
blanca figura sobre el mar.
TEMPLE MUTILAT, DESDENYÓS DE LES ALTRES COLUMNES
Allò que es desprèn és mutilació o evolució inevitable?
QUE EN EL FONS DEL TEU SALT, SOTA L'ONADA RIENT,
A recer del mar antic que ens protegeix i ens bressola
DORMEN L'ETERNITAT! TU VETLLES, BLANC A L'ALTURA,
Esperit dels avantpassats, dels que ens miren des del més enllà
PEL MARINER, QUE PER TU VEU BEN GIRAT EL SEU RUMB;
Hàbit d'aventures
PER L'EMBRIAC DEL TEU NOM, QUE A TRAVÉS DE LA NUA GARRIGA
Ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
boig de somnis
PER L'EXILIAT QUE ENTRE ARBREDES FOSQUES T'ALBIRA
Els exiliats d'abans, d'ara, exiliats contemporanis, ai làs, qui podia esperar-ho!
Els exiliats de sí mateixos, també.
SÚBITAMENT, OH PRECÍS, OH FANTASMAL! I CONEIX
PER TA FORÇA LA FORÇA QUE EL SALVA ALS COPS DE FORTUNA,
La fortuna dels cops
RIC DEL QUE HA DONAT, I EN SA RUÏNA TAN PUR.
Ric i pur de la lleialtat al temps, al sentir, a l'essència inherent de cadascú.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada