Passa al contingut principal

OH! SÚNION!!!

AMB EL PERMÍS DE CARLES RIBA:
5/7/2018

SÚNION! T'EVOCARÉ DE LLUNY AMB UN CRIT D'ALEGRIA
T'evoco, Súnion, en temps futurs des del meu passat.
Súnion tu hi seràs i jo t'albiraré fidel a l'essència de l'origen.

TU I EL TEU SOL LLEIAL, REI DE LA MAR I DEL VENT:
Des del mar et veig, llunyà, com regnes des de les alçades

PEL TEU RECORD, QUE EM DREÇA, FELIÇ DE SAL EXALTADA,
La salabror dolça a la pell resplendent de mar

AMB EL TEU MARBRE ABSOLUT, NOBLE I ANTIC JO COM ELL.
De la noblesa que desprèn la nostra essència,
inalterable, fresca malgrat la cremor del sol,
blanca figura sobre el mar.

TEMPLE MUTILAT, DESDENYÓS DE LES ALTRES COLUMNES
Allò que es desprèn és mutilació o evolució inevitable?

QUE EN EL FONS DEL TEU SALT, SOTA L'ONADA RIENT,
A recer del mar antic que ens protegeix i ens bressola

DORMEN L'ETERNITAT! TU VETLLES, BLANC A L'ALTURA,
Esperit dels avantpassats, dels que ens miren des del més enllà

PEL MARINER, QUE PER TU VEU BEN GIRAT EL SEU RUMB;
Hàbit d'aventures

PER L'EMBRIAC DEL TEU NOM, QUE A TRAVÉS DE LA NUA GARRIGA
Ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
boig de somnis

PER L'EXILIAT QUE ENTRE ARBREDES FOSQUES T'ALBIRA
Els exiliats d'abans, d'ara, exiliats contemporanis, ai làs, qui podia esperar-ho!
Els exiliats de sí mateixos, també.

SÚBITAMENT, OH PRECÍS, OH FANTASMAL! I CONEIX
PER TA FORÇA LA FORÇA QUE EL SALVA ALS COPS DE FORTUNA,
La fortuna dels cops

RIC DEL QUE HA DONAT, I EN SA RUÏNA TAN PUR.
Ric i pur de la lleialtat al temps, al sentir, a l'essència inherent de cadascú.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'ONCLE PERE

Recordo l'oncle Pere sortint de l'entrada de la casa, a la plaça. Ara no recordo si ja hi havia la cabina de telèfon al davant. La font sí que hi era, però era diferent de l'actual. L'oncle Pere sortia amb el carro tirat per mulos i els gossos el seguien carrers enllà fins a l'hort. Jo, que era una nena de ciutat, observava aquest espectacle admirada. Sorpresa que els gossos anessin deslligats i no es desviessin del camí, divertida pels mulos que per a mi eren uns animals exòtics. L'hort estava just abans del Pas de l'Ase, a peu de carretera. Una carretera que s'acabava de construir arrel de la futura construcció de la Central Nuclear. Una carretera que no existia quan la meva mare, l'Anita, va anar una nit de Festa Major a García amb el seu cosí Aleix i alguns amics més i van haver de tornar de nit a les fosques per les muntanyes. Aquell món de pagès polsegós i de tracció animal estava a punt de desaparèixer.  La nuclear va donar carretera i pont al

DON'T FORGET ME

A l'entrada est de Damasc, a prop de la torre per on es va escapar Sant Pau dels seus perseguidors, un noi em deia que no l'oblidés. I jo no vaig capir el significat d'aquelles paraules fins que no va començar la guerra del 2013. Com si presentís que la seva lluita, les seves aspiracions i el seu futur quedaria esborrat darrera la pols dels tancs i silenciat pel soroll eixordador de les bombes, em demava presència més enllà de la seva petita tragèdia. Resultava un noi peculiar, el Danne, amb els pantalons ben arrapats i la camisa ben ajustada, mai un jersei o una samarreta; el seu cos prim quedava diminut sota la roba de colors que l'estrenyia. Caminava molt dret, molt recte i saludava a tothom com si ell fos algú important que condescendís a dirigir unes paraules als seus conciutadans. La primera vegada que em va veure suposo que va pensar que jo seria una víctima fàcil, se'm va emportar del grup i em va preguntar si m'agradava l'alcohol. Tampoc no vaig ent