Passa al contingut principal

UN FRAPPÉ, SI US PLAU!


Arribo a Grècia. El primer contacte es produeix a l'hora de demanar un frappé al vaixell que ens ha de portar d'Atenes a Syros. L'opció per aquest tipus de cafè és clara, després de molts viatges a aquest país ja m'he resignat a obviar el cafè grec (o turc, com hom vulgui). Ja fa anys veia com la gent el degustava a qualsevol lloc, a les voreres, als cafès, als mercats, transportat per una safata amb nanses que algú portava magistralment, sense perill de vessament, ni indici de cap destrossa.
Ara rares vegades trobem aquest líquid fosc a la tassa petita de sabor artesanal. Nescafé ha imposat el seu imperi i ha creat la necessitat de veure un cafè fred i molt llarg, ensucrat i amb llet. Un cafè molt llunyà a aquella beguda escassa i amarga.
La tria, doncs, és clara. Els gens negociadors de tots els pobles de mar, però, malgrat la feina incansable de les multinacionals, aflora a l'hora de demanar el cafè. Observo, bocabadada, quantes paraules són necessàries per a fer-ho. Cambrer i client es miren als ulls i sense ni una gesticulació sorgeixen les paraules ara d'un ara de l'altre: sucre, llet, gel, molt, poc, pot ser així o aixà i al final un petit moviment de cap indica que ja han establert un acord, el cambrer es gira i es posa mans a l'obra. No hi ha res més a dir.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'ONCLE PERE

Recordo l'oncle Pere sortint de l'entrada de la casa, a la plaça. Ara no recordo si ja hi havia la cabina de telèfon al davant. La font sí que hi era, però era diferent de l'actual. L'oncle Pere sortia amb el carro tirat per mulos i els gossos el seguien carrers enllà fins a l'hort. Jo, que era una nena de ciutat, observava aquest espectacle admirada. Sorpresa que els gossos anessin deslligats i no es desviessin del camí, divertida pels mulos que per a mi eren uns animals exòtics. L'hort estava just abans del Pas de l'Ase, a peu de carretera. Una carretera que s'acabava de construir arrel de la futura construcció de la Central Nuclear. Una carretera que no existia quan la meva mare, l'Anita, va anar una nit de Festa Major a García amb el seu cosí Aleix i alguns amics més i van haver de tornar de nit a les fosques per les muntanyes. Aquell món de pagès polsegós i de tracció animal estava a punt de desaparèixer.  La nuclear va donar carretera i pont al
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

DON'T FORGET ME

A l'entrada est de Damasc, a prop de la torre per on es va escapar Sant Pau dels seus perseguidors, un noi em deia que no l'oblidés. I jo no vaig capir el significat d'aquelles paraules fins que no va començar la guerra del 2013. Com si presentís que la seva lluita, les seves aspiracions i el seu futur quedaria esborrat darrera la pols dels tancs i silenciat pel soroll eixordador de les bombes, em demava presència més enllà de la seva petita tragèdia. Resultava un noi peculiar, el Danne, amb els pantalons ben arrapats i la camisa ben ajustada, mai un jersei o una samarreta; el seu cos prim quedava diminut sota la roba de colors que l'estrenyia. Caminava molt dret, molt recte i saludava a tothom com si ell fos algú important que condescendís a dirigir unes paraules als seus conciutadans. La primera vegada que em va veure suposo que va pensar que jo seria una víctima fàcil, se'm va emportar del grup i em va preguntar si m'agradava l'alcohol. Tampoc no vaig ent
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

OH! SÚNION!!!

AMB EL PERMÍS DE CARLES RIBA: 5/7/2018 SÚNION! T'EVOCARÉ DE LLUNY AMB UN CRIT D'ALEGRIA T'evoco, Súnion, en temps futurs des del meu passat. Súnion tu hi seràs i jo t'albiraré fidel a l'essència de l'origen. TU I EL TEU SOL LLEIAL, REI DE LA MAR I DEL VENT: Des del mar et veig, llunyà, com regnes des de les alçades PEL TEU RECORD, QUE EM DREÇA, FELIÇ DE SAL EXALTADA, La salabror dolça a la pell resplendent de mar AMB EL TEU MARBRE ABSOLUT, NOBLE I ANTIC JO COM ELL. De la noblesa que desprèn la nostra essència, inalterable, fresca malgrat la cremor del sol, blanca figura sobre el mar. TEMPLE MUTILAT, DESDENYÓS DE LES ALTRES COLUMNES Allò que es desprèn és mutilació o evolució inevitable? QUE EN EL FONS DEL TEU SALT, SOTA L'ONADA RIENT, A recer del mar antic que ens protegeix i ens bressola DORMEN L'ETERNITAT! TU VETLLES, BLANC A L'ALTURA, Esperit dels avantpassats, dels que ens miren des del més enllà PEL MARINER, QUE PER TU VEU BEN GIRAT EL SEU RUMB;
Publica un comentari a l'entrada
Més informació