LES MEVES DÈRIES

AMB EL PERMÍS DE CARLES RIBA: 5/7/2018 SÚNION! T'EVOCARÉ DE LLUNY AMB UN CRIT D'ALEGRIA T'evoco, Súnion, en temps futurs des del meu passat. Súnion tu hi seràs i jo t'albiraré fidel a l'essència de l'origen. TU I EL TEU SOL LLEIAL, REI DE LA MAR I DEL VENT: Des del mar et veig, llunyà, com regnes des de les alçades PEL TEU RECORD, QUE EM DREÇA, FELIÇ DE SAL EXALTADA, La salabror dolça a la pell resplendent de mar AMB EL TEU MARBRE ABSOLUT, NOBLE I ANTIC JO COM ELL. De la noblesa que desprèn la nostra essència, inalterable, fresca malgrat la cremor del sol, blanca figura sobre el mar. TEMPLE MUTILAT, DESDENYÓS DE LES ALTRES COLUMNES Allò que es desprèn és mutilació o evolució inevitable? QUE EN EL FONS DEL TEU SALT, SOTA L'ONADA RIENT, A recer del mar antic que ens protegeix i ens bressola DORMEN L'ETERNITAT! TU VETLLES, BLANC A L'ALTURA, Esperit dels avantpassats, dels que ens miren des del més enllà PEL MARINER, QUE PER TU VEU BEN GIRAT EL SEU RUMB;

Arribo a Grècia. El primer contacte es produeix a l'hora de demanar un frappé al vaixell que ens ha de portar d'Atenes a Syros. L'opció per aquest tipus de cafè és clara, després de molts viatges a aquest país ja m'he resignat a obviar el cafè grec (o turc, com hom vulgui). Ja fa anys veia com la gent el degustava a qualsevol lloc, a les voreres, als cafès, als mercats, transportat per una safata amb nanses que algú portava magistralment, sense perill de vessament, ni indici de cap destrossa. Ara rares vegades trobem aquest líquid fosc a la tassa petita de sabor artesanal. Nescafé ha imposat el seu imperi i ha creat la necessitat de veure un cafè fred i molt llarg, ensucrat i amb llet. Un cafè molt llunyà a aquella beguda escassa i amarga. La tria, doncs, és clara. Els gens negociadors de tots els pobles de mar, però, malgrat la feina incansable de les multinacionals, aflora a l'hora de demanar el cafè. Observo, bocabadada, quantes paraules són necessàries per a fer