Recordo l'oncle Pere sortint de l'entrada de la casa, a la plaça. Ara no recordo si ja hi havia la cabina de telèfon al davant. La font sí que hi era, però era diferent de l'actual. L'oncle Pere sortia amb el carro tirat per mulos i els gossos el seguien carrers enllà fins a l'hort. Jo, que era una nena de ciutat, observava aquest espectacle admirada. Sorpresa que els gossos anessin deslligats i no es desviessin del camí, divertida pels mulos que per a mi eren uns animals exòtics. L'hort estava just abans del Pas de l'Ase, a peu de carretera. Una carretera que s'acabava de construir arrel de la futura construcció de la Central Nuclear. Una carretera que no existia quan la meva mare, l'Anita, va anar una nit de Festa Major a García amb el seu cosí Aleix i alguns amics més i van haver de tornar de nit a les fosques per les muntanyes. Aquell món de pagès polsegós i de tracció animal estava a punt de desaparèixer. La nuclear va donar carretera i pont al
AMB EL PERMÍS DE CARLES RIBA: 5/7/2018 SÚNION! T'EVOCARÉ DE LLUNY AMB UN CRIT D'ALEGRIA T'evoco, Súnion, en temps futurs des del meu passat. Súnion tu hi seràs i jo t'albiraré fidel a l'essència de l'origen. TU I EL TEU SOL LLEIAL, REI DE LA MAR I DEL VENT: Des del mar et veig, llunyà, com regnes des de les alçades PEL TEU RECORD, QUE EM DREÇA, FELIÇ DE SAL EXALTADA, La salabror dolça a la pell resplendent de mar AMB EL TEU MARBRE ABSOLUT, NOBLE I ANTIC JO COM ELL. De la noblesa que desprèn la nostra essència, inalterable, fresca malgrat la cremor del sol, blanca figura sobre el mar. TEMPLE MUTILAT, DESDENYÓS DE LES ALTRES COLUMNES Allò que es desprèn és mutilació o evolució inevitable? QUE EN EL FONS DEL TEU SALT, SOTA L'ONADA RIENT, A recer del mar antic que ens protegeix i ens bressola DORMEN L'ETERNITAT! TU VETLLES, BLANC A L'ALTURA, Esperit dels avantpassats, dels que ens miren des del més enllà PEL MARINER, QUE PER TU VEU BEN GIRAT EL SEU RUMB;